YA TÁ

Bueno... com que en esta vida tot arriba... ja està llest el tancament exterior de casa. Pareixia que no però... al final si.

Esta setmana he parlat amb un comercial d'una casa de materials de construcció que no desvetllaré perquè com a mi no me pagarà la propaganda pues... a rascar vores en lo nom. Este xic tan maco que és del meu poble va i me diu: - Cada vegada que passo veig que la casa avança però no veig a ningú treballant. Ves tu quina cosa!! A tu te pareix que la casa se faci sola?? Potser és perquè no passa en dissabtes o perquè l'empresa treballa de nit. No passarà no per a dir us ajudo, només a vore que me pot vendre però ho porta clar. bueno, és la seua feina.

Ara no treballarem durants 2 setmanes perquè jo tinc exàmens a manta i necessito estudiar i a l'altra setmana és lo pint del desembre i passem de matinar i que face fred i que tot. Però com que l'objectiu ja està complert ara només cal fer racó per a continuar.

COM UNA MOTO !

De planta primera res. Què ja està feta!! Quina pressa que portem, jeje. Sense voler, coma quell qui no vol la cosa ja la tenim feta, és que anem com a motos. A vore si tinc una mica de temps i us poso 4 fotos que ja sé que us vaig dir que les posria de les escales i encara no ho fet, però és que si abans tenia poc temps, ara encara en tinc menos.

Pues lo dicho, que quasi quasi està enllestit. Falta la paret de l'habitació de convidats i ... ja estan els tancaments fets. Ai ... ja queda menos; de debò me pensava que mos cansaríem abans i llogaríem però tenim uns coll... al puesto que Déu n'hi dó.

PRÓXIMA PARADA, PLANTA PRIMERA

Qui ho havia de dir que ja estem fent parets a la primera planta. Si és que tenim uns collons que ja voldrien molts tenir-los de grossos com natros, jeje. Si, si, ja tenim les parets de dalt començades, tot arriba en esta vida i com que dalt també hi ha prou finestres pues intentarem que a Nadal ja estigui tot tancat. Cada dissabte au a la faena i el cap de setmana del 11S hem començat dalt. El del 12O ens toquen dos dies seguits; no ens podrem moure per la nit...

La veritat és que si ens avancem la feina entre setmana no costa gens pujar les parets perquè arribem i fem pasta... bueno fan pasta. Tenim l'ajuda del papa què ens comença les parets fins que és hora posar bastida i això és d'agraïr... És com si hi hagués mig paleta més. L'únic que falla una mica és el manobre que no està acostumat a esta faena i segons lo que pues li costa.

PEASSO d'ESCALES!!!!!!

Unes escales de categoria, si senyor!! La setmana després de festes vam decidir que lo millor seria encofrar les escales perquè hem de començar dalt a fer parets i, la veritat, pujar i baixar per l'escaleta de ferro... pues cansa. Però les escales han costat més del que ens pensàvem: 4 dies per a montar-les: ens van tallar la fusta a mida però s'havia d'atornillar per a donar-li la forma, el ferro s'havia de posar bé perquè la corretja no s'aguanta a cap banda i si poses poc ferro el formigó sol se veu que no fa res, que si la silicona per a què el caldo del formigó no faci mocall, que si el porexpan a la paret perquè si no no podrem aplacar... Quatre dies de faena abans no estava tot llest per a tirar el formigó.

Ja haviem decidit que vindria la cuba a tirar-lo però lo vivet de mon pare diu: -Saps què Joan, podríem fer-lo natros el formigó.- Comorrrr? Quèrrrr? La gran palissa se van pegar pobrets. Vam llogar un manobre que treballava abans a l'empresa que és marroquí i que estava fent el ramadà, (jo si encerto a saber quan li vam trucar que feia el ramadà no el llogo): en aquella calor i aquell sol, fent el formigó... me marejo només de pensar-hi. I mon pare al muntacàrregues fent de transportista dels carretons i Joan tirant el formigó i vibrant-lo per a què no quedés aire i les escales se veiguessen fees. Vaya dia que es van passar.

Però com tot el sofriment té la seva recompensa... les escales han quedat espectaculars: a la gent més gran no els agrada perquè tot això d'ara modern no els va però jo estic enamorada de les escales que tinc. Què modernes, què xules, què diferents!! Mon pare ha treballat 50 anys fent cases i no havia fet mai una escla de formigó vist: pues, toma! ara ja no pot dir el mateix. I Joan, encara que té més idea de les coses, com estes encara no n'havia fet cap, los experiments a casa se veu!.

NOUS SOMMES EN VACANCES!!!

Ja estan aquí les festes d'agost i les vacances. Ja tenim la planta baixa tancada... costa poc de dir però de fer ja és més complicat. Ara fins després de festes no farem res.... oh! qué bonic és això de no fer res...
La setmaneta després de festes farem les escales... ai, ai, ai... que no sé com quedaran.

ME QUEDARAN UNES ESCALES DE VEDETTE!!

Bueno bueno... ja estan les escales marcades. Tampoc n'hi havia per a tant. Una vagada ho has fet un cop, ja en saps tota la vida, és com anar en bicicleta, que mai se perd. Ara ja només queda fer l'encofrat i seran les millors escales de Deltebre... que dic de Deltebre.... de l'univers infinit conegut i per a conéixer: els extraterrestres faran cola a la porta per a poder pujar i baixar per estes escales (menos mal que hi ha molt d'hort per a aparcar el platillo).

Pues això, que lo més difícil ja està fet ara queda la part més treballosa però això haurà d'esperar.

ARA ESTEM DE BAIXA!

Ai... feia dies que no escrivia ara. Claro, estem de baixa. Joan se va operar de la cataracta i la doctora li va fer la baixa i ara no podem treballar... Quan va pel sol o s'acotxa, tot són rodaments, llumetes i rayos làser.

Vam intentar fer algo lo dissabte passat però quan no pot ser, no pot ser. Per no treballar uns dissabtes, tampoc acabarem un any abans. Ara, dissabte potser marcarem les escales, ja vorem. No es necessita tampoc molt d'esforç, és més tenir precisió i saber tirar les plomades (que jo no en sé).