QUI VIURÀ A CASA MEUA?

Avui passo d'escriure res sobre la casa perquè ja m'estic lamentant de pensar que el dissabte que ve hauré d'aprendre a lluïr la pasta i sobretot a fer-la, en l'homigonera llí voltant i jo vinga palejar.... al final acabré en un tipín, jejeje.

Avui us presentaré a mi maridito. Natros som los que hem de viure a la casa que me faig a cop de fer-me malbé les mans i que me face mal tot lo cos. No sé, trobo que acabré llogant i no tardaré molt. Bueno, a lo que íbamos: lo meu marido se diu Joan i és l'amo de l'empresa que construeix casa meua, encara que de moment no ha entrat a treballar oficialment, però... tot s'andarà en esta vida. Joan té ara 39 anys però ja va per a 40 i´en esta vida només sap fer bé cases, pisos, i obres en general, o sigue que la casa me quedarà NIQUELADLA!!

Esta una mica seriot perquè diu que este tipo de fotos així li fan les galtetes mes grossetes. Però ell no veu que les galtetes d'ell sempre són les mateixes, en autofotos així o en fotos normals.... ai lo presumit...

ENCARA NO ESTÀN LOS PLANOS...?

No sé que ha passat però la foto no s'ha carregat; us la torno a posar.

Bé, el pare de ma iaieta querida tenia este solar que quan se va morir li va deixar al fill. quan lo fill se va morir li va deixar a la dona, la tia Teresina (cunyada de ma iaia). La tia volia vendre'l però va pensar que abans li havia de dir a ma iaia per si el volia: mon pare va dir que si de cop perquè així tornava a la familia este tros i el que té ma mare, tot junt i per als de casa. Ma iaia sempre deia que jo me faria la casa aquí però jo volia l'altra part de la casa, mira, tontors de crio. Per fi, arriba el dia de parlar en l'arquitecte i comencem a mirar... vam parlar poc perquè sabíem el que volíem i va començar a pintar.

Va estar un any pintant!! Sempre mos dia que estes cases porten temps i dedicació, claro... com que hi havia molta faena pues feie los bloquets com a xurros i lo treball delicat al calaix, al calaix... hasta que el setembre de 2007 mos va donar los planos calentets calentets.... SIMPLEMENT MERAVELLOSA!! La millor casa que es pugui fer, no crec que es pugui millorar, és perfecta, ni li falta ni li sobra res.

UN SOLAR PLE D'HERBETA

Ai... encara me'n recordo quan era xocoteta i parlava en Lorena de la casa que mos faríem, dels fills que tindríem... com si les coses fossen fàcils i es poguéssin planificar.

Res de tot això, a cadascú la vida ens porta per un camí i hem de circular en precaució perquè no sempre trobem el que busquem; jo de moment, sí.

He viscut la joventut plàcidament, he fet tot el que s'ha de fer de jove, he trobat l'home de la meua vida, i m'estic fent la casa; fins aquí, OBJETIVO CONSEGUIDO!!.

Us poso una foto del solar ple d'herbeta que mon pare me va donar per poder construir la meua anssiada casa. No és molt gran, però està en un lloc tranquil del poble, prop de la mama (que no és poc) i al meu poble, (prou important).

EL PRINCIPI DE TOTES LES COSES

Aquí puc dir tot el què penso, bo i dolent, de la casa que m'estic fent. És lo més gran que faré mai, crec que no faré cap fill però la casa que em faig, la considero una cosa meva en ple dret i crec que és com tenir un fill: l'esperes durant molt temps, més que els nou mesos d'embaràs, i quan neix... ja n'estàs cansat de tant de veure-la en plànols, en la teua ment, de pensar com faràs per estalviar-te uns dinerets en llevar una porta, posar aquí, treure allà...

Ai... ja tinc ganes de veure-la acabada, però encara tardaré.