No podia moure'm. Vaya Pasqua que hem passat, no hem fet res més que paret, paret i paret. Però quina paret més perfecta i més dura mos queda. Lo pitjor de tot és que se perd molt de temps plantant bastides i tirant plomades, però quan se fa la paret, se'n fa de via... me tocaven les cmaetes al clatell palejant pasta a la bàssia i portant geros al personal. Personal que no feia només que dir: "No tinc pasta", "porta un quarteró", "no tens un mig per aquí?". Ai... los paletes que pesadets que són. Menos mal que no feia la pasta, jo controlo el montacàrregues: amunt i avall, avall i amunt.
Lo planning era: mon pare fa paret fins que s'ha de plantar la bastida, mi marido fa paret dalt de la bastida; ells dos fan la pasta i jo pujo la pasta, la serveixo i porto geros.
NO ACABAREM MAI EN ESTE PAS!! JEJEJE. Pues claro que si, poc a poc com lo caragol però sense parar.
A més, fem ahorro perquè hem vist que en mig sac de ciment podem fer dos xinos de pasta fins als topes. així, ahorrem un poquet per a opsar-ho en un altre lloc.
