Bueno... bueno... avui toca lluir tot lo muret del forjat sanitari per a què no entre aigua ni humitat. Vaja... que si entra humitat de la ràbia que tindré s'eixugarà perquè quin dia vaig passar en ser al diumenge següent. Quin dolor de ronyons i de canells: Déu, dona´m forces (i això que sóc atea!).
Vam començar aprenent a fer anar la formigonera: un sac de ciment, un got de iogurt de líquid hidròfug, 2 povals d'aigua i arena, a palades segons com vulgues la pasta. La formigonera enxufada i anar tirant hasta que està més o menys espessa.
Au, aboca al carretó i a lluir paret. Jo faig de manobre a mun pare i a Joan: en lo povalet, la llana d'espuma i la brotxa, remolinant com puc, ( total s'ha de colgar tot allò i no es vorà res). Però ho vam fer eh, en un dia vam lluir 84 metros linials de muret, arrea al tito que es meneja.
Anem a bon ritme perquè enganxem pronte, (a les 8 allí), i això vol dir que mos aixequem a les 06.45 h perquè has de fer l'esmorzar i has de baixar al poble. A les 5 de la tarde pleguem, que és dissabte i no cal apurar, de moment; este estiu ho allargarem per a profitar el dia.
Ai... no queda poc no, però... poc a poc ho aconseguirem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada