Poc a poc... sense parar. Hem decidit que treballarem los caps de setmana per avançar-mos la faena natros, jaja. Me penso que acabarem la casa en lo gaiato... bueno, avui si que us poso una foto de com va quedar la casa en l'estructura feta.
Vam començar lo primer dissabte de febrer del 2009: a collar tubos de desaigüe i per a què el forjat respire, no sigue cosa que de la humitat mos agafe asma (lo forjat).
Vaya dia... per la nit tenia les mans unflades de tanta sang que va arribar a les meues venetes de les manetes tan xocotetes, molludetes i finetes que tinc.
Mi marido se va afillar un pica-pica petitet i me va dir: -Au dona, fes estos foradets més grans que han de cabre los putos colzes.
I tot lo dia picant i picant... però van cabre, ai si van cabre... a la força bruta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada