Aquí puc dir tot el què penso, bo i dolent, de la casa que m'estic fent. És lo més gran que faré mai, crec que no faré cap fill però la casa que em faig, la considero una cosa meva en ple dret i crec que és com tenir un fill: l'esperes durant molt temps, més que els nou mesos d'embaràs, i quan neix... ja n'estàs cansat de tant de veure-la en plànols, en la teua ment, de pensar com faràs per estalviar-te uns dinerets en llevar una porta, posar aquí, treure allà...
Ai... ja tinc ganes de veure-la acabada, però encara tardaré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada