Bé, el pare de ma iaieta querida tenia este solar que quan se va morir li va deixar al fill. quan lo fill se va morir li va deixar a la dona, la tia Teresina (cunyada de ma iaia). La tia volia vendre'l però va pensar que abans li havia de dir a ma iaia per si el volia: mon pare va dir que si de cop perquè així tornava a la familia este tros i el que té ma mare, tot junt i per als de casa. Ma iaia sempre deia que jo me faria la casa aquí però jo volia l'altra part de la casa, mira, tontors de crio. Per fi, arriba el dia de parlar en l'arquitecte i comencem a mirar... vam parlar poc perquè sabíem el que volíem i va començar a pintar.
Va estar un any pintant!! Sempre mos dia que estes cases porten temps i dedicació, claro... com que hi havia molta faena pues feie los bloquets com a xurros i lo treball delicat al calaix, al calaix... hasta que el setembre de 2007 mos va donar los planos calentets calentets.... SIMPLEMENT MERAVELLOSA!! La millor casa que es pugui fer, no crec que es pugui millorar, és perfecta, ni li falta ni li sobra res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada