Ai... encara me'n recordo quan era xocoteta i parlava en Lorena de la casa que mos faríem, dels fills que tindríem... com si les coses fossen fàcils i es poguéssin planificar.
Res de tot això, a cadascú la vida ens porta per un camí i hem de circular en precaució perquè no sempre trobem el que busquem; jo de moment, sí.
He viscut la joventut plàcidament, he fet tot el que s'ha de fer de jove, he trobat l'home de la meua vida, i m'estic fent la casa; fins aquí, OBJETIVO CONSEGUIDO!!.
Us poso una foto del solar ple d'herbeta que mon pare me va donar per poder construir la meua anssiada casa. No és molt gran, però està en un lloc tranquil del poble, prop de la mama (que no és poc) i al meu poble, (prou important).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada